AMADABLAM NEPAL 2019 6856m

Aquest any sí que hem pogut fer l’escapada que teniem prevista, l’Oriol un cop més ha aconseguit que em decidís a fer el viatge. L’Amadablam és una temptació massa gran per deixar-ho escapar.

Una de les muntanyes més boniques de la terra, diuen, però penso que tenen raó. Quan la veus amb bon temps per primer cop és fascinant. L’Aresta Sud-oest, és la via que ha esdevingut com la “normal” tot i que te llargs força tècnics.

Com en totes les expedicions, penso que el trekking fins arribar, aquest cop per la Vall del Khumbu; ha estat una de les parts bones d’aquesta ascensió. La Vall sempre transitada per caravanes, portejadors i trekkers amunt i avall li donen molta vida.

Arribar a pobles com Namche Bazar dels quals he pogut llegir en tants llibres i artícles, és donar forma a algo que havies imaginat molts cops.

Aquest trekking penso que tornare a fer-ho ben aviat amb la Mercè, ja que val la pena de fer fins algun punt de la part alta de la Vall. La comoditat i el paissatge s’ho val.

Nosaltres ens vam juntar a Pangboche, ja que l’Oriol venia de fer el trrekking de Naa. Així que un cop junts vam sortir cap al lodge del camp base. Aqui comença la nostre aventurilla particular.

Arribats al CB, no deixem passar gaire temps i anem cap a dalt per començar a aclimatar. Pasem un parell de dies entre el C1 i C2 i tornem al comfort del lodge per recuperar forçes.

Encara que als dos dies ja tornem a estar en marxa per fer una temptativa de cim. Anem alC1 i el dia següent pujarem al C2, la idea és fer l’atac al cim sense montar un C3. El C3 és fred i exposat al vent, així que provarem amb aquesta tàctica a veure que tal.

Camí del C2

Dia 13 de maig, atac a cim. L’Oriol al final no ha pogut amb el mal de genoll i desiteix, m’anima a provar-ho ja que estem sols a la muntanya i les condicions sòn bones. La meteo dona nevades a partir de mig dia al dia següent però durant el matí és bona i amb poc vent.

Sortint delC2 a les 3h del matí arribo alcim cap a 3/4 de 11h, l’ascensió ha anat super be! alguns trams una mica delicats i amb les cordes fixes inservibles ja que estan enterrades al gel. La via és espectacular i la sensació… no tinc paraules, enorme!!

Aquest serà uns dels grans records que guardarè durant molt de temps

Ganes de tornar, gaudir del país i de la gent encantadora.